MEDIACIÓ EDUCATIVA AMB ADOLESCENTS

L’adolescència és un període evolutiu de canvis (cognitius, afectius, físics, socials), carateritzat per la inestabilitat. Aquesta inestabilitat afecta tant a l’adolescent que la pareix, com al seu entorn més proper. L’adolescent pot ser viscut com un problema per a un mateix, però especialmente pels altres. En aquest sentit, és especialmente necessària una visió més positiva d’aquest període, aquest aspecte és de gran importància, perquè l’educació dels adolescents depèn de la forma en que ho veuen els adults:  com observen el seu món, interpreten el que fan i adjudiquen significats a la seva conducta. Segons la perspectiva adoptada es poden estar decobrint els seus potencials o negant-los, és molt diferent actuar considerant l’adolescent una col.lecció de problemes que fer-ho pensant en una persona en ple procés educatiu; una col.lecció de presents i futures patologíes o algú que passa per una situació problematica. Des del disseny d’una intervenció o la el.laboració d’una unitat didáctica a les expectativeds d’éxit, ve condicionat per la visió que d’entrada tenim de l’adolescent.

Una de les aportacions de la mediació en contextos educatius és analitzar les possibilitats d’aprenentatge d’aquells adolescents que presenten un comportament inadequat, però als quals se’ls dona l’oportunitat d’aprendre dels seus errors. El fet d’enfrontar al propi adolescent amb les consequències del succeit i, alhora, donar-li la responsabilitat de que ell mateix hagi de buscar la solució, pot ser una gran font d’aprenentatge i de creixement personal. La mediació els ofereix la possibilitat de reflexionar sobre el seu propi comportament, sobre com està afectant a les seves relacions amb els altres i sobre qué podría canviar en el futur.