mediació educativa amb adolescents

En el treball amb adolescents, els conflictes poden ( i han de) convertir-se en oportunitats d’aprenentage. El comportament inadequat o disruptiu va associat amb la necessitat de disciplina. Però la disciplina no és només sanció; sino enssenyar les regles i ajudar-los en el seu procés d’interiorització. Aquest procés, que dura tota la vida, és especialmente rellevant durant l’adolescencia, per les característiques que aquesta té. Aquest període suposa la necessitat d’enssenyar-los a controlar els seus impulsos i a desenvolupar habilitats socials, que els permetin participar adequadament en les interaccions socials que es generen al seu voltant.

A curt termini, una adequada disciplina hauria de buscar l’objectiu de que no es continui amb la conducta inapropiada; però és necessàri tendir tambè a que, a llarg termini, l’adolescent assumeixi la responsabilitat sobre el seu comportament, generant una auto-disciplina. Per a que l’adolescent pugui “generar-la”, és possible servir-se de la mediació, com a context on experimentar unes adequades tècniques de comunicació i de resolució de conflictes, anàlisi de noves perspectives, etc. Per altra banda, que l’alumnat sigui capaç de posar en marxa aquesta auto-disciplina suposa una gran varietat de beneficis per a ell mateix i el seu entorn. Les habilitats i recursos que un adolescent pot adquirir, repercutirán tant en el context educatiu en el que ho han après, com en la resta de contexts en els que es troba inmers (familia, amics, feina, coimunitat).