És possible viure sense conflictes?

La mediació està definida en l’article 1 de la Llei 5/2012, de 6 de juny, de mediació en assumptes civils i mercantils com “aquell mitjà de solució de controvèrsies, qualsevol que sigui la seva denominació, en que dos o més parts intenten voluntàriament asolir per sí mateixes un acord amb la intervenció d’una persona mediadora”.

Seguint les paraules del professor Sigüenza López, “la mediación supone dar una oportunidad a la solución dialogada de los conflictes, una apuesta por la avenencia y por la amigable composición de las discrepàncies. Es un instrumento a través del cual se busca conciliar intereses enfrentados, una actividad que pretende facilitar consensos y acuerdos cuando existan pareceres dispares”.

Un conflicte, en sí mateix, té moltes funcions i valors positius, es pot considerar, desde una perspectiva positiva, com una oportunitat, ja que ajuda a aprendre nous i millors maneres de respondre als problemes, a construir relacions millors i més fermes i a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i als demés.

Aquesta mirada sobre el conflicte com oportunitat de conèixer-nos millor, de conèixer millor a l’altre, de co-construir relacions de més qualitat i més fermes, es la base sobre la que es recolça la mediació i la gestió positiva, intel.ligent, dels conflictes.

Es possible viure sense conflictes?

• Quí no ha tingut desacords amb la parella, a la feina o amb fills? La creença de que es pot viure sense enfrentaments és una ingenuïtat i apunta cap a una manca de recursos psíquics.

• Fugir dels conflictes és una manera de negar els problemes

• Un conflicte és un avís de que alguna cosa hem de solucionar. També indica la possibilitat de millorar, créixer i madurar. De fet, superar un problema ens ajuda a créixer. Contràriament, quan les dificultats no es resolen, es van acumulant mals rotllos i empitjora la nostra vida personal

• Hi ha persones que fugen de les crisis perquè temen perdre el control. El conflicte és inherent a la naturalesa humana i eviter-lo no el soluciona. Però enfrontar-se a un conflicte com responsables que som de que s’hagi generat, suposa un gran desgast físic i psicològic.

• És per això que desde l’antiguitat hem preferit deixar en mans d’un tercer aliè a nosaltres la responsabilitat de resoldre els nostres conflictes, encara que el resultat de la decisió que pugui adoptar no ens resulti satisfactòria, malgrat hagi estat favorable a nosaltres.

• El mediador no decideix, facilita una bona comunicació entre les parts, que s’expressin i s’escoltin, utilitzant les seves habilitats, tècniques i pràctiques adquirides.